Dinar amb Gaudí

Dinar amb Gaudí

- És mal moment, senyor Gaudí? - li pregunto amb admiració i sorpresa en veure que està dinant.

- No, estimat amic. Segui amb mi i compartim una bona conversa.

Sobre unes estovalles d’un blanc impol·lut, es trobava un plat d’enciam i escarola, al què el Sr. Antoni va afegir, després d’aixafar-les, unes gotes d’un brillant oli d’oliva. El seu rostre va canviar d’aspecte i els seus ulls es van obrir amb l’ànsia de degustar el seu estrany preparat.

“No em miri així, això és el que m’ha recomanat el reputat Dr. Kneipp. També m’ha prescrit uns banys termals, que prendré quan acabi les obres del Palau Episcopal d’aquesta ciutat d’Astorga”.

Aquest podria ser un de tants àpats als quals l’arquitecte estava acostumat.

Sabies, estimat lector, que Gaudí era vegetarià? Tanmateix, en la seva joventut va ser un gran gourmet, però la seva mala salut i el seu reuma, el van obligar a canviar els seus hàbits alimentaris. Es va tornar un amant de la verdura crua, dels fruits secs i d’acompanyar la llet amb una mandarina.

La seva religiositat i el seu naixent ascetisme l’havien convertit en un comensal la frugalitat del qual era la seva principal ensenya, potser per la tradició de deixar l’estómac mig buit per omplir-lo per complet del mateix Déu.

Va fer d’aquesta frase la seva premissa de vida. “Cal menjar per viure, no viure per menjar”.

A Gaudí li agradava acabar els seus àpats amb un tros de molla de pa, a la qual ell mateix anomenava “l’esponja de la dentadura”, per netejar-se les dents i després acabar esbandint-les amb un got d’aigua. Però el geni modernista ocultava un petit pecat. Era bastant golós. Si no tenia una poma rostida per les postres, solia degustar una llesca de pa amb un raig de mel.

És molt probable que sucumbís a una poma reineta del Bierzo o a uns deliciosos porros de Sahagún. Però tot d’una manera mesurada i lògica. Ja ho va dir clarament referint-se a l’art: “L’Art el fa l’home per a l’home i, per tant, ha de ser racional”. Així doncs, el menjar ha estat fet per l’home per a l’home, i s’ha de consumir de manera racional.