El “cocido maragato. Los tres vuelcos”.

El “cocido maragato”

El “cocido maragato” és un plat estès per tot Espanya. Tot i que rebi diferents noms, tots tenen una base en comú: el seu origen. El “cocido” prové de l’ADAFINA jueva (de l’àrab DAFANA, que significa tapar) i que tenia com a base el cigró, les verdures i la carn, tot i que, per suposat, no era de porc. L’Adafina es deixava preparada la nit de divendres per respectar el Sabbat i així és com va derivar en la ”olla podrida” i posteriorment al “cocido”, al qual ja se li afegia la carn de porc.

Ens centrem en el “cocido maragato”, que neix etimològicament de la paraula mercatos i mericatos, els antics traginers que provenien d’aquesta zona lleonesa i que es dedicaven al comerç.

El que fa al “cocido maragato” diferent, és la manera de ser consumit, el que es coneix com "els tres vuelcos", presos a la "vicunversa" o el que és el mateix a la viceversa. És a dir, a l’inrevés. Primer la carn, després els cigrons amb la col i finalment la sopa.

Hi ha nombroses anècdotes respecte a aquesta manera de consumir les viandes. Una d’elles prové del fet que en el treball dels traginers el temps era or, per la qual cosa es consumia el “cocido” en el mateix carro mentre es continuava el viatge a la destinació, amb la qual cosa era més senzill començar per la carn.

Una altra és que els “maragatos” ja portaven diferents “vuelcos” separats en carmanyoles, el que feia que aquests es refredessin, i en arribar a la destinació acabaven escalfant en una fonda o pensió la sopa per entrar en calor.

Una de les anècdotes més curioses explica que, durant la invasió de l’exèrcit napoleònic al segle XIX, les dones “maragates” cridaven a menjar als homes que estaven treballant al camp, per mitjà del so d’un triangle. A aquest so també acudien les tropes per fer-se amb el menjar dels traginers, amb la qual cosa mai els donava temps a acabar la carn (xoriço, cansalada, pota, orella, morro, espatlla de porc, gallina, etc.). Farts que fossin uns altres els que es fessin amb la part més nutritiva i cara del festí, els “maragatos” van invertir l’ordre del menjar i així els soldats francesos van començar a quedar-se només amb la sopa.

De totes aquestes històries ha quedat la frase típica “de sobrar alguna cosa, que sobri la sopa”.

El que està clar és que no se’n pot anar un de la “Maragatería” sense degustar aquest deliciós menjar, coronant-lo per finalitzar, amb unes delicioses natilles acompanyades d’un tros de pa de pessic.